Malauradament, els qui lluitem per l’ús i el bon ús de la nostra llengua, com som els qui ens arredossem entorn de l’Associació de l aLlengua Nacional, tenim molts fronts oberts. Pel que da a l’ús, la situació sociolingüística varia d’un lloc a un altre dels Països Catalans, però a tot arreu hi ha problemes: la immigració massiva, l’actuació contrària per part de moltes instàncies polítiques, la constricció de la maquinària estatal adversa, el quintacolumnisme, la presència abassegadora d’altres llengües a través dels mitjans de comunicació, la inèrcia en les actituds suïcides per part dels catalanoparlants, la manca d’autoestima, la defecció, etcètera. veure +

La notícia de la cancel•lació d’una part de la programació de l’actual temporada del Gran Teatre del Liceu i l’ERO de dos mesos previst per al març i el juny (al tancament d’aquesta edició s’intentava negociar una rebaixa salarial per evitar-ho) és una mostra de que les conseqüències que uns anys de bonança poc mesurada i no gens previsora han tingut sobre la vida cultural del país. El Liceu no és l’única institució que s’ha vist afectada per les retallades de les administracions públiques i el descens del mecenatge. També el Teatre Lliure ha hagut de cancel•lar dues obres programades aquesta temporada i , de ben segur, properament serem testimonis de les conseqüències que aquesta situació ha tingut i tindrà en unes altres institucions senyeres del país i que afectarà ben probablement, les programacions de les properes temporades. El que demostren els efectes que la crisi econòmica està tenint al país és que, per sobre de tot, ens enfrontem a un canvi de paradigma en l’àmbit de la gestió econòmica a nivell global i que el problema de fons és com les institucions públiques i la societat civil sabran adaptar-se a aquesta nova realitat.veure +